Fantasia víking

L’espasa de l’estiu. Magnus Chase i els déus d’Asgard. Rick Riordan. La Galera: Sabadell, 2016.

 

Comento aquest llibre perquè em vaig comprometre a parlar de totes les lectures del premi Protagonista Jove 2016-17, categoria 13-14 anys. Aquesta era la darrera que em faltava per comentar. D’aquí a poc es tancaran les votacions i sabrem quina obra ha resultat guanyadora.

Llegir aquest llibre és com veure una pel·lícula de Hollywood amb molta acció i molt d’entreteniment. Personalment crec que no hi podem demanar gaire més i és just reconèixer que si la comparem amb algunes pel·lícules hollywoodianes d’aquelles de la primera sessió de tarda, doncs aquest llibre dóna la talla, i en la comparació hi sortiria guanyant en molts casos.

 

La mitologia víking

La veritat és que personalment, d’entrada, no m’atreia gaire la mitologia nòrdica. M’agrada més la grega i la romana, i m’agrada més anar a beure directament a la font de l’Odissea i la Ilíada. Però cal reconèixer que per a algú que no tingui ni idea de mitologia víking aquest llibre presenta l’atractiu de conèixer-ne alguna cosa. Si us atreu aquest tema, aleshores aquesta història té un interès afegit.

El tractament de l’argument, la història i els personatges és del tot esbojarrat. L’avantatge per a l’autor-director que molts dels actors siguin éssers mitològics és que poden ser com vulguis, hi ha molt de marge de maniobra. A més, en aquest llibre tant els monstres com déus i deesses —i altres personatges diversos— que apareixen estan adaptats als nostres temps. Així, es produeix una barreja entre éssers mitològics i vida moderna que ho presenta tot plegat com a molt xocant i divertit, i sovint absurd. D’aquí la gràcia entre les i els més joves, segurament. Els humans, nans i elfs que hi surten és inevitable de comparar-los amb la visió que ens n’hem fet de la saga del Senyor dels anells, especialment de la versió cinematogràfica. Els nois i noies que no hagin vist cap pel·lícula d’aquesta saga ni llegit cap llibre de Tolkien —i us agradi o encanti aquest llibre— ja podeu anotar la recomanació que us acabo de fer, així anireu, també vosaltres, a beure directament d’una font.

El protagonista és un noi adolescent o, potser en els seu cas postadolescent, perquè ja té setze anys i ha passat per unes experiències de vida dures: la mort de la mare, no va conèixer el pare, i el fet de viure al carrer desconnectat de la família que li queda. No us feu il·lusions perquè aquestes condicions dures de partida del personatge són meres anècdotes absolutament desaprofitades en la confecció del personatge. Un personatge així, amb aquestes condicions de partida, donava joc a alguna cosa més que un noi jove que no para de fer acudits de guió de sèrie de televisió d’humor amb riures enllaunats, especialment en les situacions del tot inversemblants que ens planteja l’autor. I això no vol dir que els acudits o ocurrències de Magnus Chase no tinguin gràcia, sinó que, a més de fer gràcia i entretenir, l’autor ens podia haver portat una mica més enllà.

 

Una estructura ben pensada

És una història llarga però que atrapa. Quan ja portes gairebé 300 pàgines si no l’has deixat és perquè una mica sí que t’ha enganxat. El primer terç de la història és més tediós i mancat de ritme, després la cosa s’anima força, i el problema, per al lector més adult, és que el darrer terç en alguns moments es fa repetitiu. Però si us agrada la novel·la fantàstica res de tot això us semblarà ni tediós ni repetitiu, és més, segur que en voldreu més. Per això aquest llibre és només el primer d’una saga, i ja hi ha una segona i tercera part fetes. El final, encara que previsible, no es pot dir que sigui decebedor, tampoc.

 

El més interessant de la història

Dues reflexions dels personatges més «dolents» de la història i que se li apareixen al protagonista en moments en què, o bé està a punt de morir, o bé greument ferit i mancat de les plenes facultats:

1) Loki, una mena de Lucifer víking, li diu a Magnus Chase:

«El quid de la qüestió respecte del destí, Magnus, és que tot i que no puguem canviar el pla general, amb les nostres eleccions podem alterar-ne alguns detalls. És així com ens revelem contra el destí, com deixem la nostra empremta. Què escolliràs tu?»

Aquesta és possiblement la reflexió més profunda que hi ha al llibre. I no és dir molt perquè, si us hi fixeu, dóna per fet que hi ha un destí i un pla general, així sense més. És normal si tenim en compte que estem veient una pel·lícula de Hollywood… ai no, que era una llibre!

2) L’altra reflexió la fa Hela, una filla de Loki, també malèvola. Aquesta «entitat» intenta fer que l’heroi protagonista deixi estar el seu periple i la seva lluita continuada fent-lo dubtar de la seva missió:

«Per cada heroi, un miler de covards. Per cada mort coratjosa, un miler d’absurdes».

Ve a dir-li que els que sobreviuen són «llestos» i els que moren, no. Hi ha una dita popular que diu que «El cementiri és ple d’herois». Diguem que la reflexió, al llibre, va per aquesta via, i és una bona reflexió. Però la saviesa popular, quan diu això ho fa pensant que després d’aquesta vida no n’hi ha cap altra, almenys que se sàpiga perquè ningú que ho afirma hi pot aportar proves. Però en el llibre veiem que hi ha nou mons i quan mors a la terra pots anar a raure a algun d’aquests mons, per tant l’argument de Hela, en la història, no té gaire pes en un context de fantasia on tot, o gairebé tot, és possible.

 

El concepte de lleialtat i traïció

Hi ha una idea sobre la lleialtat que em sembla força masculina i masclista. L’espasa, que té vida pròpia, retreu al pare del protagonista —un déu anomenat Frey— que li’n donés a un altre com a pagament per aconseguir l’amor de la seva estimada. I no li perdona mai. És aquest el concepte de traïció que volem transmetre als joves i les joves d’avui dia? L’espasa, quan es retroba amb el seu antic amo li retreu: «Tio, em vas deixar per una tia». S’ha de reconèixer que el caràcter viu, despert i espavilat de l’espasa fa gràcia, és divertit, però el concepte de lleialtat —o d’amistat— que hi ha al darrera és preocupant. Us imagineu un grup de nois que no perdonin a un dels amics el fet que els hagi deixat de banda perquè estava enamorat d’una noia? O un grup de noies que li fes això a una amiga? Què ens semblaria, aleshores? Volem entendre així l’amistat i la lleialtat? Una oportunitat perduda per l’autor per resoldre-ho d’una altra manera, sense dubte.

Els lluitadors víkings que esperen el final dels temps entrenant-se cada dia, lluitant entre ells, morint i ressuscitant després de la batalla, també tenen la mateixa concepció de la lleialtat: no es pot trair els companys. I el concepte d’honor i lleialtat és poc crític. Al final de la història —no faré un gran spoiler—apareix el comandant en cap —Odin, un déu suprem, una entitat masculina evidentment— en el moment precís per explicar totes les heroïcitats que ha dut a terme el grup protagonista. Lleialtat i jerarquia. Imagino els responsables de l’exèrcit espanyol al seu estand de la fira de l’ensenyament recomanant aquesta lectura per formar els i les joves en els valors adequats.

I  malgrat tot això la història és entretinguda i, com a novel·la fantàstica s’ha de dir que compleix molt bé. El problema és que no tothom que llegeixi aquest llibre i li agradi serà conscient dels valors i les idees que transmet i inculca. I em sembla, a més de pertinent, molt necessari assenyalar-ho. Gaudiu-la com un passatemps sense més pretensions.

*La il·lustració de portada d’aquesta entrada és de John Bauer, un dels grans il·lustradors de la mitologia nòrdica. En la imatge que he escollit surt representada Freya que té un paper força important en la novel·la.

Si voleu veure més imatges d’aquest il·lustrador d’inici del segle XX podeu visitar les següents pàgines:

https://en.wikipedia.org/wiki/John_Bauer_(illustrator) (imatge de la portada)

http://bauer.artpassions.net/

 

The nine worlds
Una representació dels nou móns que hi ha segons la mitologia nòrdica. Extreta d’instagram
Yggdrasil
Una representació dels nou mons més antiga. “L’arbre món” és conegut a la mitologia nòrdica amb el nom de: Yggdrasil Disponible a: http://norse-mythology.net
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s