Com combatre la barbàrie segons Adam, Thomas i Appelfeld

Adam i Thomas. Aharon Appelfeld. Barcelona: Cruïlla, 2015. Traduït per Itai Ron.

Portada de l'edició catalana
Portada de l’edició catalana. Clicant-hi a sobre veureu els exemplars disponibles a les Biblioteques de Barcelona

 

Aquest llibre forma part del 21è premi de literatura Protagonista Jove 2016-17 en la categoria 13-14 anys.

No vaig poder-me estar de comentar un dels 4 llibres d’aquesta categoria, L’artilleria de Mr. Smith, i m’he sentit obligada a parlar-ne de la resta. Ho faig, també, amb l’ànim que els serveixi d’ajuda a les amigues, i amics, de les biblioteques que donen a llegir aquest llibre i a través de les quals he tingut accés a aquestes lectures.

 

La història i Appelfeld

Aquesta història ens explica com sobreviuen dos nois jueus amb a penes 10 anys durant la Segona Guerra Mundial. Deixats al bosc per les seves mares, amb menjar per a pocs dies, decideixen d’amagar-s’hi quan veuen que les mares no tornen a recollir-los.

L’autor s’ha basat en la pròpia experiència. Nascut al 1932 —ara ja en té 84— ens destil·la l’essència d’aquella experiència. I ho fa de manera delicada, tendra i condensada, sense artificis ni accessoris. Amb 123 pàgines si hi has de posar palla és que no tens res per explicar. I aquí és al contrari. Tot està condensat, res no és atzarós. La història la pots llegir invertint entre dues i tres hores, però després pots passar-te desenes d’hores estirant el fil dels silencis i dels detalls que farceixen la història.

Per acostar-vos més a l’autor i a la seva interessantíssima biografia i obra us recomano l’article d’Eulàlia Sariola —abril 2015— a Visat la revista digital del PEN.

 

5 detalls i una perla

1) Hem dit que els nois s’amaguen al bosc, però atenció: no s’amaguen a qualsevol indret. Decideixen d’amagar-se als arbres, a dalt, perquè allà «es veu millor». I això, quan un dels dos és molt miop té un significat que transcendeix el sentit literal. Fer això no els fa superiors, els fa adoptar un punt de vista diferent de la situació, enfocar la realitat i els problemes des d’una altra perspectiva, diferent de la resta.

2) L’extracció social tan diversa dels dos protagonistes i el seu caràcter completament oposat en molts aspectes, no els fa antagònics ni fa que saltin espurnes entre ells com seria d’esperar en moltes altres novel·les, tot al contrari, aquesta circumstància els fa complementaris i necessaris l’un per l’altre. Necessaris per sobreviure: «Gràcies, Adam, per compartir els teus sentiments amb mi (…) Sense ell dubto que jo hagués sobreviscut» (pp. 82-83). Hi observem, a més, el respecte i l’educació amb què es tracten i es parlen.

És la perspectiva diferent de què parlava abans, fan tot el contrari que està fent el món en aquell moment. Mentre uns maten i exclouen els altres, als diferents, ells s’ajuden i es tracten bé. Un exemple de com combatre el feixisme amb el suport mutu i la solidaritat.

3) Tampoc em sembla casual que la mare d’en Thomas li llegís Demian de Hermann Hesse, una història de molt èxit a l’època i amb un missatge de fons que es relaciona directament amb el d’aquest llibre perquè ens parla, sobretot, del valor de l’amistat en el pas de l’adolescència a l’edat adulta i, també, de la traumàtica experiència de la guerra, en aquest cas de la Primera Guerra Mundial. D’alguna manera, en Thomas ja ha estat preparat per la seva mare per poder sobreviure al tràngol de la guerra amb exemples com el de la vida de Demian. A més, és el propi Thomas qui recorda com la seva mare li llegia aquesta novel·la, i hem d’entendre que si en un moment així recorda aquesta història ha de ser per algun motiu.

4) Els nois, al seu refugi, al seu niu, passen fred i descansen malament, sovint amb malsons, però l’hora de la vetlla és també reveladora i encoratjadora. El pare de Thomas li recorda, en somnis, que «ens han esclavitzat (…) però no ens han pogut doblegar (…) Has rebut cops però no t’has doblegat. Pots estar orgullós de tu mateix» (pp. 46-61).

5) Hi ha una nena, la Mina, que esdevé l’àngel de la guarda dels dos protagonistes. Gràcies a ella no moren de gana ni de fred. És absolutament fonamental. Els deixa llet i formatge en moments crucials. Els ajuda i ha de pagar un preu per això. És la solidaritat entre iguals. Els dos nois són conscients que sense la intervenció de la Mia no haurien sobreviscut, i aquest reconeixement fa que la solidaritat i el suport mutu tinguin més sentit que mai.

D’altra banda, ella ni tan sols parla, només escolta i actua. El paper reservat per al correlat femení dels nens també ens hi hauria de fer reflexionar perquè ella és fonamental per a ells, però és durament i injustament castigada. La metàfora visual que estableix la imatge de la portada és molt suggeridora i ho sintetitza molt bé: ells a dalt, lluny escapolint-se del perill, ella a baix, patint el feixisme i la guerra.

*) Per acabar, una petita perla. En Thomas parla del professor Brawermann:

«El professor era comunista. Deia que s’havia de compartir la propietat de manera justa. No es podia permetre que els rics ho tinguessin tot i els pobres no tinguessin ni una llesca de pa. Però aquestes opinions li havien portat molts problemes.» (p. 88).

Considero una perla preciosa que aparegui un comunista i sigui bona persona, que no tingui banyes ni faci malvestats a tort i a dret, i que s’expliqui una veritat tan aclaparadora d’una forma tan senzilla i planera, en tres línies. M’encantaria, també, que passés així amb, per exemple, una anarquista. Potser és demanar massa. En qualsevol cas, però, m’encanta que això ho faci una història que està especialment recomanada per a joves entre 13 i 14 anys.

*La foto que il·lustra aquesta entrada està extreta de la Viquipèdia: https://en.wikipedia.org/wiki/Soviet_partisans

Es tracta d’uns partisans soviètics, al 1943, emboscats en una zona boscosa prop de Polotsk, a l’actual Bielorússia.

*A continuació, una altra imatge, retallada i extreta de www.historynet.com i correspon a la batalla del bosc de Hürtgen, que va tenir lloc al novembre de 1944. Aquest bosc està en la frontera entre Bèlgica i Alemanya. En la imatge veiem tropes americanes de la divisió d’infanteria número 28.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s