La fi de l’home roig

Svetlana Aleksiévitx. Temps de segona mà. La fi de l’home roig. Barcelona: Raig Verd, 2015

Aquest volum és un viatge a l’esperit del poble rus alhora que un repàs de la seva història a través de testimonis que han viscut al llarg del segle XX. És un viatge iniciàtic perquè pretén, en les diverses estacions en què s’atura extreure’n alguna conclusió que ens pugui ser útil per a comprendre, no ja un país ­—la Unió Soviètica— sinó tot un poble.

En aquest viatge d’Aleksiévitx al cor del poble rus trobem tot un reguitzell de veus, de testimonis que s’entrellacen, com pinzellades d’un quadre impressionista en el qual, com més t’allunyes més entens l’escena, però on cada traç manté el seu to, amb les seves llums i ombres que vistes de lluny formen el quadre únic i personal que ens ofereix l’autora. Tenim davant nostre l’epopeia immensa que ha patit el poble rus des de la Segona Guerra Mundial fins a l’arribada al poder de Putin.

Però com en tota obra d’art pictòrica, també en aquest cas importa, i molt, la recepció que cadascuna de nosaltres pugui fer del quadre. Els testimonis en primera persona recollits per l’autora al llarg dels anys ens són exposats no de manera literal i en la seva extensió, sinó d’una forma equilibrada i harmònica. Allò que Aleksiévitx ens vol fer arribar és l’essència de la impressió que li ha causat el relat de les persones que entrevistava. De vegades una té la sensació d’estar davant una tragèdia grega en què de tant en tant el cor canta a l’uníson. En aquest cas, sovint, el cor és una amalgama de veus, de crits de desesperació, de planys per alguna pèrdua, de clams heroics, d’elogis a la pàtria, de rancúnia pels ideals perduts, per la utopia enfonsada, per la joventut perduda, de l’embrutiment de la guerra, en definitiva un cant de les misèries humanes que formen part de les nostres essències.

Potser aquesta explicació farà defugir de la lectura alguna de vosaltres. Però, és aquesta una obra recomanable de llegir? Sí, totalment i absoluta. És, de fet imprescindible fer-ho, i si és possible, conjuntament amb Els nois de zinc. Però, per què? Doncs perquè, com deia Kafka: «Ens calen llibres que ens afectin com un desastre, que ens entristeixin profundament». Llibres que ens facin desvetllar alguna cosa al nostre interior. Jo puc donar fe que Temps de segona ma remou, i molt, l’interior de qualsevol persona.

L’ànim i/o l’actitud a l’hora de llegir el llibre.

Consell per aquells que es consideren anticomunistes o se’n senten molt llunyans i no simpatitzen gens amb els seus ideals: trobareu testimonis de persones «autènticament socialistes» que intentaven de viure un ideal i el portaven a la pràctica. Per aquestes persones l’ideal comunista no era cap utopia, sinó tot el contrari, una realitat que construïen dia a dia. L’exemple encomiable d’aquestes persones ens faria enrojolir a moltes de nosaltres avui dia i sincerament penso que algú que llegeixi amb honestedat aquesta obra sabrà reconèixer la gran empresa que va suposar per al bé comú la tasca diària i el sacrifici dels «autèntics socialistes».

Consell per aquelles que es consideren comunistes o se’n senten molt properes i simpatitzen amb els seus ideals: trobareu la veritable dimensió de l’absurda repressió de l’aparell de l’estat soviètic, l’increïble error d’haver col·locat l’ideal molt per davant de les persones, per davant de l’obligada humanitat deguda als altres. I la llosa de saber que tothom en va ser responsable.

Què trobarem en aquesta lectura?

El socialisme de la Unió Soviètica exposat a cor obert, llest per passar-lo revista, llest per a què sigui examinat amb delicadesa o amb crueltat, això deprendrà del judici de la persona lectora.

Tinc una amiga que m’ha dit que no se’l vol llegir perquè el seu home ja se l’ha llegit i se’n va fer un fart de plorar. Doncs sí, mireu, jo no sóc de plor fàcil, però el nus a la gola el tindràs durant llargues estones: és tanta la dimensió de les misèries humanes! Hi ha tant de dolor i tanta guerra —«Quanta, quanta guerra!» que deia M. Rodoreda— que no puc quedar-me impassible, és cert, però lectures com aquesta són l’hòstia necessària que ens desperta. Sí, fa mal, però és una sacsejada necessària per agafar energies i reaccionar. I lluitar per totes aquelles causes que valguin la pena, començant per la d’intentar fer d’aquest món un lloc una mica menys miserable del que és.

Què m’ha impactat més d’aquest llibre?

És difícil destacar només una sola cosa, hi ha tantes històries! A banda dels relats corprenedors de l’hecatombe descomunal de la Segona Guerra Mundial —la Gran Guerra Pàtria— us vull destacar els relats de mares els fills o filles de les quals s’havien suicidat, i en concret la història de Igor Poglazov —pàgina 172 a 199— estudiant que es va suïcidar als 14 anys. Al relat de la seva mare trobem coses com ara això: «Per què el nostre amor no el va retenir? Abans creia que l’amor tot ho podia». Llegir com la mare el recorda, com repassa tota la seva vida, llegir el seu dolor sabent des del minut zero que la història acabarà malament, i sentir les veus —més que no pas llegir-les— del pare i del germà, però també la dels amics que en el record de l’amic perdut troben la nostàlgia del món comunista, també perdut per sempre… Això és llegir amb aquell nus de què us parlava durant tota l’estona: alguns el tindran a l’estómac, altres a la gola, altres no pararan de plorar. Però el tràngol pagarà la pena, de veritat.

Portada temps de segona ma
Portada del llibre que trobareu a les biblioteques, cliqueu la imatge per saber-ne quines.

*La imatge de la portada és d’un operari que retira una estàtua d’Stalin. Extreta del perfil «soviet reality» de Tumblr.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s